Miopia i Hipermetropia

Què són la miopia i la hipermetropia?

Tant la miopia com la hipermetropia -i també l'astigmatisme- formen part del que es coneixen com a defectes refractius. De manera molt simplificada, aquests defectes provoquen que les imatges no s'enfoquin exactament sobre la retina, sinó que l'enfocament es faci bé per davant o bé per darrere d'ella. La conseqüència és una visió borrosa.

Miopia
Miopia
Punt d'enfocament per davant de la retina
Emetrop
Emetrop
Punt d'enfocament correcte
Hipermetropia
Hipermetropia
Punt d'enfocament per darrere de la retina

En el cas de la miopia l'enfocament es realitza per davant de la retina, per la qual cosa veiem bé d'a prop però malament des de lluny, i en el cas de la hipermetropia és just a l'inrevés, l'enfocament es produeix per darrere de la retina el que provoca una bona visió llunyana i mala visió propera.

L'astigmatisme també és un defecte refractiu causat per una forma irregular de la còrnia, que provoca que les imatges no s'enfoquin en un focus únic, donant com a resultat que tant les imatges llunyanes com a properes es vegin desenfocades. Pot aparèixer de forma aïllada però normalment sol anar associat a la miopia o a la hipermetropia.

Què és el que provoca aquests defectes refractius?

L'ull disposa de dues lents que són les que s'encarreguen d'enfocar allò que veiem: la còrnia i el cristal·lí. La còrnia és la primera lent i la de més potència, però és una lent fixa (no pot canviar la seva grandària ni la seva forma). El cristal·lí en canvi és una lent que està unida a un múscul que permet modificar la seva forma i per tant la seva potència. Gràcies a aquests moviments els nostres ulls són capaços d'enfocar a diferents distàncies.

Imágen anatómica del ojo

Perquè la imatge es vegi de forma nítida aquesta s'ha d'enfocar just sobre la retina. Si la potència de les dues lents (còrnia i cristal·lí) no permet arribar a aquest enfocament exacte és quan parlem d'un defecte refractiu, ja que la imatge es projectarà una mica per davant o una mica per darrere, i per tant la veurem desenfocada.

Miopia i Hipermetropia

Com es corregeixen els defectes refractius?

La solució a aquesta falta de potència passa per compensar el defecte refractiu de l'ull. Clàssicament això s'ha fet a través de dispositius físics: ulleres o lents de contacte que permeten sumar potència (diòptries) per corregir la hipermetropia o restar potència en el cas de la miopia, aconseguint que la imatge es projecti just sobre la retina.

Les ulleres, a part de provocar molèsties a causa de la muntura, així com sudoració, irritació, etc també tenen limitada la seva potència per la grandària i grossor dels cristalls. A més, a major potència major ha de ser el cristall. Això produeix una distorsió en la grandària de les imatges que pot provocar una sensació de mareig.

La lents de contacte es basen en els mateixos principis correctors que les ulleres amb la particularitat que van col·locades directament sobre la còrnia. Per tant, han de ser netejades i renovades amb freqüència per evitar irritacions i infeccions. A més, han de ser retirades davant l'aparició de qualsevol molèstia i no intentar aguantar-les.

L'opció que evita aquesta dependència tant de la ulleres com de les lents de contacte i dels seus inconvenients és la cirurgia refractiva. Bàsicament existeixen dues tècniques quirúrgiques: correcció làser (Lasik) o correcció mitjançant lents de col·làgen tipus ICL. Ambdues tècniques són totalment segures i molt ràpides. Tant és així que el mateix dia el pacient es pot anar a casa pel seu propi peu i l'endemà ja podrà començar a fer una vida pràcticament normal, sense necessitat d'usar ulleres o lents de contacte de cap tipus. L'elecció d'una cirurgia o una altra depèn principalment de les característiques anatòmiques de l'ull, que es determinaran mitjançant una bateria de proves diagnòstiques en la nostra consulta.

Correcció Láser

Correcció Láser: Aquesta tècnica consisteix a alterar les característiques anatòmiques de la còrnia modificant la seva curvatura, i per tant la seva potència dióptrica, de manera permanent. La remodelació es realitza de manera molt precisa i controlada mitjançant la vaporització del teixit cornial. Uns polsos làser van polint la superfície de la còrnia amb gran exactitud fins a eliminar el defecte refractiu. La intervenció no dura més de 10 minuts per ull i els seus efectes són permanents i efectius des del primer moment, encara que la visió pot veure's alterada durant els primers dies a causa dels processos de regeneració del teixit tractat.

Lents de col·làgen tipus ICL

Lents de col·làgen tipus ICL: La principal diferència enfront de la tècnica làser és el seu caràcter reversible. La cirurgia consisteix a introduir una lent molt flexible per una petita incisió de no més de 3.0mm d'amplitud. Diem que és reversible perquè davant qualsevol eventualitat la lent pot ser retirada, i substituïda per una altra per exemple, sense que això afecti per res als teixits oculars. No s'està tractant directament el teixit cornial com en el cas del làser per corregir el defecte refractiu, sinó que aquest defecte es corregeix mitjançant la implantació d'un element físic: la lent de col·làgen tipus ICL. En aquest cas la intervenció dura amb prou feines 5 minuts per ull i la visió del pacient és gairebé perfecta des del primer minut.

Tant una tècnica com l'altra són de caràcter ambulatori (no requereixen hospitalització) i es realitzen sota anestèsia tòpica (gotes), acompanyades d'una lleugeríssima sedació que ajudi al pacient a estar tranquil i relaxat.